Monthly Archives: Juny de 2017

La política dels minuts de silenci

‘Un minut de silenci és una expressió de dol i condol realitzada amb un silenci, reflexió o meditació durant un temps determinat. El minut de silenci està considerat com un gest de respecte en homenatge a una persona recentment morta o com a commemoració d’un esdeveniment tràgic’.

L’origen del minut de silenci es remunta al 1919, any en què el soldat britànic Edward George Honey -combatent a la Primera Guerra Mundial- va proposar que els britànics guardessin dos minuts de silenci a les 11h de l’11 de novembre d’aquell any en homenatge a les persones mortes durant el conflicte i en commemoració al primer aniversari de l’armistici que un any abans havia posat fi a la Gran Guerra.

Des de llavors, aquesta pràctica s’ha estès a tot el món per homenatjar víctimes de conflictes i atacs violents diversos. A Catalunya, per exemple, s’han fet minuts de silenci en record de les víctimes del franquisme, de la guerra de l’Iraq, de la violència de gènere i dels atemptats terroristes.

Rubí no n’ha estat una excepció. De fet, des que va començar l’any la nostra ciutat ha fet 4 minuts de silenci oficials, tots ells convocats per l’Ajuntament amb l’objectiu de condemnar els atacs terroristes a Londres (23 de març), a Sant Petersburg (4 d’abril), a París (21 d’abril) i a Manchester (23 de maig). Anteriorment, al 2016, també se n’havien fet en record de les víctimes d’Orlando (14 de juny), Niça (15 de juliol), Berlín i Turquia (20 de desembre).

Però, aquests minuts de silenci s’han fet per a tothom? Tots els atacs violents han merescut el nostre respecte, el nostre temps?

El mateix 4 d’abril d’aquest any, dia en què el consistori convocava un minut de silenci en record a les víctimes de Sant Petersburg, un atac químic a la població siriana de Jan Xeijun acabava amb la vida de 86 persones, una trentena de les quals menors d’edat. Un atac monstruós del qual a hores d’ara encara ni se’n coneixen els responsables i que va suposar la violació de la Tercera Convenció de Ginebra del 1925, que prohibeix l’ús de gasos asfixiants i verinosos com a armes de guerra.

On era llavors l’Ajuntament? És que les vides de Sant Petersburg tenien més valor que les sirianes i per això mereixien més respecte, més temps? Ah, és que potser no és un atac violent matar 86 persones amb gas? Un esdeveniment tràgic que calgui condemnar?

La setmana passada l’Ajuntament va organitzar un minut de silenci per condemnar l’atemptat terrorista perpetrat dilluns a la ciutat de Manchester, en el qual hi han mort 22 persones, entre elles algunes menors d’edat. Un fet violent totalment execrable.

Dimecres passat almenys 34 persones -la majoria infants- també han mort. Han mort ofegades al Mediterrani després que l’embarcació amb què intentaven arribar a Itàlia naufragués.

Però, quan farem un minut de silenci per a elles? Quan els dedicarem el nostre temps? Elles també mereixen minuts d’atenció, no només silencis.